Voldria compartir un parell d’idees sobre la interpretació.
La setmana passada vaig estar treballant d’intèrpret i feia temps que no ho feia. Em vaig adonar d’unes quantes coses (o potser vaig refrescar la memòria) bastant curioses sobre la percepció que té el públic de l’intèrpret.
En primer lloc, hi ha molt poca gent que conegui la professió i que sigui conscient de les dificultats que comporta aquesta feina. Sí, quan parlem d’intèrprets, tothom diu de seguida que la interpretació simultània els sembla tant i tant difícil, que és gairebé un do! Però, en realitat, no en tenen ni idea perquè no s’han parat mai a pensar-hi.
Si fossin conscients de les dificultats que comporta, no parlarien seguint un ritme monòton i avorrit, ni esmentarien quatre percentatges i quatre xifres de punts percentuals seguides com si els perseguís algú, ni provarien de fer brometes amb jocs de paraules, i un llarg etcètera.
Des d’aquí m’agradaria proposar un exercici interessant per a qualsevol persona que hagi de treballar amb intèrprets o que vulgui fer-se una idea del que passa a la cabina en els moments més complicats. Tothom sap dir els números en anglès avui en dia, oi que sí? Bé, doncs l’exercici consisteix en dir la frase següent en anglès: «Directives 1792/2005, 1286/2009, 2675/2008, 2344/2003 i 1557/2004». Proveu de dir aquests cinc números, inclosa la barra transversal (slash) en català o castellà i després en anglès i comproveu quan heu trigat amb cada llengua. Crec que, després de l’experiència, la propera vegada que treballeu amb intèrprets potser baixareu el ritme quan hàgiu d’esmentar una xifra o més d’una de seguida.
Recordo que a la facultat ens feien llegir discursos perquè els companys els interpretessin des de la cabina. Preparar els textos i llegir-los davant de la classe era un exercici gairebé tant important com practicar la interpretació simultània, perquè t’adonaves de com era de complicat presentar un tema sense llegir-lo directament, intentant mantenir l’interès del públic i sense embalar-te.
Foto de Universal Pictures
D’altra banda, els intèrprets sovint sentim la frase «no pateixis, si jo ja sé anglès, no cal pas que em tradueixis». Jajajajajaja (perdó), no em feu riure!! Però si després, quan algun delegat estranger fa una pregunta, tothom corre a agafar els auriculars perquè no han entès res!! Evidentment, és un comentari que qualsevol intèrpret ignora, però fa certa ràbia sentir-lo perquè implica una infravaloració de la teva feina. Compte amb aquest comentari, senyors!
Bé, com sempre, el problema és el desconeixement. Igual que el món dels traductors freelance que comentava l’altre dia.
Només volia compartir un parell d’idees que m’han vingut al cap, res especial. I, com sempre, qualsevol comentari serà benvingut 🙂
Etiquetes: interpretació, traducció
Març 12, 2011 a les 11:46 pm |
Estic amb tu. Per això jo vaig decidir que me quedava amb la traducció… Això d’haver de xerrar i escoltar al mateix temps no ha estat mai per a jo 😉 Només faig interpretacions d’enllaç, de les que tinc bastant experiència com a traductora oficial 24 hores amb la meva família i el meu al·lot 🙂 Però vamos, preferesc estar asseguda a la meva taula o al meu sofà i escriure, que ho faig més ràpid que haver de pensar què diuen i com poder dir-ho amb espanyol i que, a sobre, s’entengui.
Un beso.
Març 15, 2011 a les 12:13 pm |
Merci pel comentari. De fet, la traducció és molt més relaxada (menys quan ens demanen l’impossible amb traduccions urgents, que també sol passar), però la interpretació és un repte molt interessant.
En qualsevol dels casos, encara ens queda molt per fer perquè la gent conegui la nostra professió i la valori i la respecti com es mereix. Jo vaig fent campanya amb tots els meus familiars i coneguts, que almenys ara ja saben diferenciar interpretació de traducció!