Nou nomenclàtor de la toponímia catalana amb transcripció fonètica

Sovint ens preguntem com s’escriu un topònim en català o, fins i tot, com es pronuncia.

A la Xarxa hi ha un parell de pàgines ben útils per comprovar que hem escrit bé el nom d’un poble, ciutat o comarca en català.

Les que més utilitzo són l’Enciclopèdia Catalana i l’ÉSADIR (el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)), que també permet consultar topònims d’arreu del món i cercar mots d’altres temàtiques.

L’Optimot és un altre recurs, tot i que aquesta pàgina va bastant més enllà de la toponímia i presenta els resultats creuats de diversos diccionaris, com el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el diccionari terminològic TERMCAT o el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

La gran novetat del Nomenclàtor, però, és la «transcripció fonètica i la gravació fònica dels nuclis de població». Aquestes gravacions són una idea innovadora i molt positiva. (Recordem el malaurat cas del Flix, que vam sentir anomenar d’una manera tant estranya pels locutors televisius de les comarques de Barcelona).

Els nostres topònims ja estan ben enregistrats. Ara només cal anar deixant de banda els usos (o abusos) d’altres temps que, encara que sembli escandalós, continuo trobant de tant en tant.

 

Etiquetes: català, diccionaris, traducció