Identitats balcàniques

Un dels tres objectius principals de la Constitució Europea, que fou signada a Roma ara fa uns cinc anys (29 d’octubre del 2004), és «potenciar el sentiment de pertinença europea dels ciutadans i ciutadanes dels estats membres». Les institucions de la Unió Europea ja fa temps que funcionen. L’aparell burocràtic comú s’ha instal•lat als Estats membres al costat de les burocràcies pròpies. El tractat de la unificació de l’espai universitari s’implementa, la moneda única competeix en el mercat internacional de divises i la majoria de persones han deixat de comptar les seves despeses en lires, pessetes, francs, marcs, zlots etc., però no han substituït la seva identitat per l’europea.  

Podem parafrasejar la famosa frase de Massimo d’Azeglio referent a la unificació política d’Itàlia: «Hem fet Europa, ara hem de fer els europeus». La pretensió de crear una cohesió social que ha d’avalar la unitat política en una vasta regió geogràfica com és Europa no pot prosperar sense l’arrelament d’un sentiment de comunitat dels seus habitants, sense la creació d’una identitat integradora. Aquest projecte, per altra banda, no pot prosperar sense l’abandonament dels antics principis i interessos geopolítics que tradicionalment dirigeixen les relacions hermètiques entre els diferents Estats nacionals.

El problema de la creació d’una nova identitat Europea és que la imaginació de la identitat col•lectiva habitualment està constituïda per la memòria (Anderson 1991) i no per l’anticipació d’un futur hipotètic.

Els països ex-Iugoslaus estan fent cua a la porta d’entrada a la Unió Europea, mentre es recuperen de les ferides de la guerra per les noves fronteres nacionals que tingué lloc en la darrera dècada del segle XX, i amb l’esperança que aquesta adhesió solucionarà almenys algun dels nombrosos problemes amb què es troben diàriament. Però, abans de l’acceptació d’una nova identitat europea, els pobles de la ex-Iugoslavia volen aconseguir la seva plena afirmació nacional. Les identitats modernes dels habitants dels Balcans centrals i occidentals estan fonamentades en l’exclusió i en un fort arrelament en el passat, que després d’un període llarg d’haver estat diluïdes per l’antinacionalisme socialista, estan vivint una mena de renaixement nacional. Per aquesta raó, hom espera de l’arqueologia i de la història una obra d’enginyeria extraordinària: que construeixin ponts sobre tot aquell temps i identifiquin els pobles moderns amb les identitats antigues d’aquesta regió, amb els seus ancestres pre-otomans, pre-bizantins, pre-romans i pre-històrics – és a dir, 600 anys, 8 segles, 19 segles, més enllà de 3 mil•lennis.

per Igor Bogdanović

(llegiu l’article sencer aquí)

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: